EL MÓN S’APAGA setembre 29, 2009

Visual: exterior apagat.

Tàctil: trossos de fulla.

Auditiu: consumició.

Olfactiu: Dolçor.

Gustatiu: conjunt de gelats .

Cinestèsic: Europa, fulla trencada, cel que és veu entre els arbres.

Instintiu, corporal interna, emocional: tristesa.

Era una tarda de pluja, amb un cel trist, semblava que el món s’acabava. Una taca negra esborrava tot pensament feliç i només arribar a casa ja sentia la pesada de la meva mare. Havia sigut un dia molt dur a lescola, estava cansat, cansat d’anar a l institut, de l institut a casa i de casa a l institut, tots els dies eren la mateixa història. Tot seria més fàcil si pogués tirar el rellotge enrere i tornar a aquells dies de dolça infantesa. Però havia d’afrontar la realitat i ser fort i, valent per tirar endavant. Només tenia dues opcions en aquell moment, seguir endavant o deixar-ho tot. Però vaig decidir continuar endavant i afrontar els problemes de la vida perquè el món encara no s’havia acabat.

Joan Andreu Navarro

Meritxell Molà

La tranquil·litat del mar setembre 28, 2009

VISUAL: Fred i humit. Estiu fred.

TÀCTIL: Fluid.

AUDITIU: Inactiu, passivitat

OLFACTIU: Inodor.

GUSTATIU: Salat.

CINESTÈSIC: A poc a poc, segur, com si estiguessis dintre d’una ona.

INSTINTIU,CORPORAL INTERNA,EMOCIONAL: Situació tranquil·la, sense cap problema.

La tranquil·litat del mar

Estava a la platja, a les 8 de la tarda d’un dia d’estiu, feia fred a fora de l’aigua i per això, tot i que la meva mare, que ja s’estava dutxant per treure’s la salt de l’aigua del mar, passava fred, jo no. Jo la mirava pensant en el fred que hauria d’aguantar amb l’aigua gelada de la dutxa. De sobte, em vaig submergir, vaig notar que estava totalment envoltat d’aigua, cap part del meu cos estava a sobre de la superfície. En aquell moment no volia sortir d’allà, sabia que feia fred a fora, en canvi allà estava a la temperatura perfecta, estava en un estat en el que, almenys aparentment per mi, no movia cap múscul, deixava que l’aigua transportés el meu cos que anava donant voltes lentament, estava en un estat mental de tranquil·litat, només pensava en el fregament de l’aigua a la meva pell, al meu cos, em sentia com si estigués envoltat d’una capa protectora que em feia invulnerable a tot. De sobte vaig empassar-me molta aigua, pensava que estava a fora, vaig perdre el coneixement i no vaig arribar a la superfície a temps…

Marc Ruhi

Nil Ponsatí

El meu fractal juliol 5, 2009

VISUAL: centre calent i exterior fred, xuclador

TÀCTIL: punxegut aparentment, després no ho és (puntes arrodonides)

AUDITIU: agressiu

OLFACTIU: inodor

GUSTATIU: agre ensucrat

CINESTÈSIC: espiral lent

INSTINTIU,CORPORAL INTERNA,EMOCIONAL: situació violenta però amb certa esperança.

 

Text meu, creat el 21 de maig de 2009, a les 7 del matí:

 

Li havia de dir. Feia massa temps que hi donava voltes, al meu cap. M’escalfava les neurones provant de trobar les paraules justes per no resultar massa agressiva, ni tampoc massa poruga o tímida. Tenia moltes escenes de pel.lícules que em servien de provatures, de guions, de tempteigs, però en cap d’elles em veia a mi mateixa, i les actrius, molt autosuficients, ben assajades, ben dirigides, i precioses, no tenien res a veure amb mi.

Però tenia clar que si passava més temps, em tornaria boja.  La frustració s’estava fent insuportable. M’emmirallava acostant-m’hi amb pas ferm, mirant de cara, però també esquivant la mirada, amb pas distret, com qui no vol acostar-se.

Al final, un dia, vaig fer el cop de cap.

M’hi vaig acostar, vermella com un tomàquet i amb les cames tremolant. Li vaig dir:

-Tens foc?

I sense ni mirar-me, va agafar el seu encenedor i em va encendre el meu Marlboro mentolat.

ANNA M. RIBAS MARGARIT