- Pare! Mira quina fotografia he trobat! – vaig ensenyar-li.
- Madame Passione…- va mig tartamudejar per a si mateix, tot i que jo l’havia sentit.
- Madame Passione?
- Així l’anomenaven alguns sí…
- Qui és?
- La dona més increïble que vaig conèixer…
- Explica-m’ho!
- No bonica… escolta…
- Va pare!- li deia mentre el bellugava amunt i avall- mai em parles de la mare, ni de ningú!
- D’acord, d’acord! estigues quieta Sam!- vam seure- Potser que et situï una mica: Madame Passione era una dona de luxe, vivia a la part alta de Madrid, en un barri anomenat ‘’ el Humilladero’’.
Tots els meus sentis van posar-se alerta.
- Jo la vaig conèixer per casualitat, o potser per destí, no ho sé, depèn de com t’ho miris. El cas és que, els meus amics i jo vam decidir fer un viatge a Madrid per conèixer la ciutat, vam agafar-nos una habitació d’hotel per cadascú i vam sortir amb moltes ganes de festa. Aquella nit era mitja lluna, per això també li diem Midnight princess. Varem sortir i vam acabar en un bar de luxe, allà era ella, asseguda, sola, amb un Martini i els llavis rojos carmesí… no se m’oblidarà mai aquella imatge.
- I…
- I vaig decidir parlar-hi, ella era preciosa, res comparat amb mi.
- Això és evident!
- Calla i escolta, pesada! El cas és que, aquella nit vam xerrar i xerrar durant hores, vaig pensar-me que no la tornaria a veure més així que vaig demanar-li el telèfon i saps què va contestar-me?
- Què, Què?!
- Que si el destí volia, ja ens tornaríem a trobar. Jo vaig quedar tan sobtat en aquell moment que no vaig saber reaccionar i quan ho vaig fer, ella ja se n’havia anat. I vaig tornar a Barcelona sense saber res d’ella.
- Vaja…
- Però, un bon dia que passejava tranquil·lament quan sortia de la universitat algú va tocar-me l’esquena i mentre em girava vaig sentir: ‘’ vaja, sembla que el destí vol que ens trobem’’, en efecte, era ella. Vam estar xerrant més hores i quedant els altres dies, ens vam enamorar i… bé ja ho saps.. la cosa no va sortir com pensàvem Sam…
- Quina llàstima! És una història molt maca pare! Sort que la mare no hi és, si no, es posaria molt gelosa!
- Sí…
- En fi, i com es deia aquesta dona misteriosa?
- Samantha…
Els ulls se’m varen posar com taronges, el cap no pensava, el cervell va quedar-se en blanc, no em bellugava. Samantha? No pot ser… igual que jo? Però i si… vaig decidir fer-li veure al pare la meva preocupació, fent-li una cara interrogant i la por em consumia mentre ell afirmava amb el cap.
Madame passione, Midnight princess , la dona de luxe era…la mare!
Ariadna Capella
1r Bat A
M’encanta aquest text, té algú que fa que tinguis ganes de llegir mes.
M’ha agradat molt! Es entretinguda de llegir i la redacció et porta a llegir-ne mes i mes. Està molt be el dialeg i el vocabulari que has utilitzat.
Gina Mills Tossas