Sola, al bar, me n’adono de moltes coses. El món que m’envolta exposa la superficialitat en primer pla, només ensenyem el que ens han dit que hem d’ensenyar. Com voleu que sigui? Una dona sensual? Voleu uns llavis vermells? Necessiteu un toc elegant? Així segur que m’accepteu dins aquest cercle. Un cercle viciós ens envolta a tots, ningú veu el que li estem fent a la pròpia espècie? Ara, simplement, importa com em vegis tu, només puc estar aquí asseguda, mirar de reüll de tant en tant. Esperar que se m’acosti algú, em convidi a una copa, em faci riure. I llavors què? Ens n’anem a un racó mes tranquil del bar? Marxem a un altre lloc? O voldràs convidar-me directament a casa teva? I jo hauré d’acceptar l’oferta, perquè és clar, tu ets un bon home que m’ha convidat a una copa i m’ha fet riure una estona. Però el que no entenc és per què segueixo aquí. M’heu transformat en una de vosaltres? Com us ho heu fet? Jo sempre havia tingut les coses clares, m’agradava a mi mateixa perquè no era com vosaltres. Però sou massa i heu aconseguit fer-m’hi caure. Ara ho veig clar, hi he caigut de quatre potes! Qui us ha demanat que m’incloeu dins el sac de les dones de coll estirat? Dels riures per agradar? De les sabates que fan mal? Dels diners a la butxaca? De les copes a la mà? Dels llavis de color vermell?
Jo pensava que aguantaria, que podria seguir percebent els vostres errors per evitar cometre’ls. Però ara, és un altre, el que em mira ami i em veu dins el cercle viciós, al fons del sac, a la barra d’un bar. I amb els llavis de color vermell…
Gina Mills Tossas
1er de Bat A
09 d’abril de 2010
Preciós relat. O et converteixes en un més d’ells assumint les consignes amb que t’han ensinistrat o bé et fas fort com un roure i proves de viure al marge de l’establert però deixant-te guiar per la coherència del que penses…