Li vaig dir al meu germà. Ells van armats i no dubtaran a disparar a qualsevol cosa que es mogui.
Estàvem amagats, en un magatzem, als afores de Velasko. Eren un quart de tres de la matinada. Ens hi amagavem perseguits per una parella d’assassins a sou.
Vam sentir dos sorolls molt seguits, forts, secs i greus. Amb el so que presentaven aquells d
os trets tan seguits, es podia deduir que eren provocats exactament per un Avtomat Kalashnikova del 1943, de calibre 22, una de les armes que usaven els russos en la Segona Guerra Mundial.
Això em va indicar que la parella d’assassins eren d’origen rus, que tindrien entre 40 i 50 anys, i que havien combatut a la Segona Guerra Mundial.
Vaig sentir trepitjos pujant les escales que teníem al nostre davant. Els soroll de les passes se sentien cada vegada més forts, i més a prop.
De sobte, trencant el fred silenci de la matinada es va sentir un soroll distorsionat que, a poc a poc, s’acostava. La parella d’assassins es va girar ràpidament per escoltar aquell soroll que de mica en mica augmentava el seu volum. Semblaven sirenes.
Vaig agafar un tros de rajola que s’havia desprès de la paret i vaig aprofitar la petita distracció d’aquells professionals. Inconscientment, vaig tirar el pesat tros de rajola al cap d’aquella noia armada, que va caure desplomada al terra de l’immens magatzem. Al voltant del seu coll, es va anar formant una taca de sang que es va anar escampant fins a formar un gran bassal vermell a terra. Li havia tallat la jugular.
A través dels vidres bruts i vells de les finestres, vam poder endevinar el reflex d’unes llums blaves. L’assassí va veure el cos inert de la seva companya i, sense saber ben bé què fer, va arrencar a córrer. Va fugir mentre mantenia pressionat el gatell de la seva Kalashnikova amb el seu dit índex, fins que va buidar el carregador dirigint l’arma cap on ens trobàvem nosaltres.
Il·lesos, vam sortir del nostre amagatall, vam baixar les escales, vam sortir del magatzem i allà ens esperaven dos cotxes de policia, que encara mantenien els llums blaus fent ràfegues contra la vella façana magatzem. Vam intentar explicar-los què havia passat mentre un agent prenia fotos de les roderes que havia deixat la moto del fugitiu.
Ens havíem enfrontat a dos experts assassins, que tenien ànsies de matar-nos. Però la gran pregunta era, qui els enviava?
ARNAU POU
1R DE BAT B
