El món de les dones.
Audrey Hepburn: la primera actriu que va imposar la tendència del look casual en comptes del glamour.
Rosa Parks: amb el simple gest de negar-se a cedir el seient a un home blanc en un autobús públic, Rosa va ajudar a posar fin a la segregació racial a Amèrica del Nord.
Teresa de Calcuta: va ser una religiosa catòlica albanesa cèlebre per la seva tasca humanitària a l’Índia. I crec que sobren les paraules per descriure a aquesta dona.
Clara Campoamor: És considerada com una de les mares del moviment femenista i sufragista a Espanya.
Concepción Arenal: amb ella neix el feminisme a Espanya, i des de jove va lluitar per trencar cànons establerts per la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení.
Gertrude B. Elion: els seus medicaments van fer possible el transplantament d’òrgans. Les seves drogues van transformar la leucèmia infantil, que era fatal, en una malaltia que avui sobreviuen el 80% de les víctimes.
Hadijatou Mani: una noia que viu al Níger i és la primera ex esclava que va portar al seu Govern davant del tribunals, i gràcies a ella les ONG avui dia intenten baixar el número d’esclaus al món.
Indira Gandhi: Va decidir reformar i modernitzar al seu pais(Índia), industrialitzant-lo tractant de donar educació a 600 milions de persones.
Jody Wiliams: advocada i ha sigut la coordinadora i portaveu de la campanya inernacional contra les mines antipersones en tot el món.
Malalai Joya: és un infinit exemple de coratge. Diputada afgana, va ser expulsada del Parlament afganès, perseguida i amenaçada per parlar clar i alt i per ser una dona en un pais on elles només són objectes.
Aquestes i moltíssimes dones més, han fet història i gràcies a elles i a la cosa que han creat, inventat o canviat cada una d’elles, vivim en el món en el que vivim.
Antigament la societat era dividida en dos grups: la part masculina de la població tenia la responsabilitat del món exterior, el suport econòmic, la defensa de la societat, la seva direcció política, i la part la femenina, l’interior de la casa, la família, els fills, els ancians. Però les coses no van tardar molt de temps en canviar.
A l’antiga Grècia, Lisístrata va començar una vaga sexual contra els homes per posar fi a la guerra, en la Revolució Francesa, les parisenques que demanaven “llibertat, igualtat i fraternitat” van marxar cap a Versalles per exigir el sufragi femení.
Les dones ja no són la segona part de la societat. La dona s’ha convertit en una part important i essencial per la societat: s’ha posat les botes de guerrillera, s’ha vestit d’advocada i de jutgessa, s’ha posat el casc d’arquiteca, s’ha assegut en el parlament i ha governat molts països, i generalment les seves mans teixeixen el futur d’una pàtria que no seria igual sense ella.
Fins i tot tenen una dia per celebrar la seva importància (8 de març), és una data que celebren els grups femenins a tot el món. Quan les dones de tots els continents, sovint separades per fronteres nacionals i diferències ètniques, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques, s’uneixen per celebrar el seu dia, poden contemplar una tradició de més de vuitanta anys de lluita per la igualtat , la justícia, la pau i el desenvolupament.
Najat Kichou
1er de Bat. A
M’agrada molt tot el que parles sobre les dones! És molt original i està molt bé que aixis utiltzat dones per a fer referència a cada pas que hem abansat.